INFERN. CANT III 43

La terra llagrimosa es va desfer
en un vent que esclatà una claror saura,
la qual tots els sentits em suspengué,

186 i com un home mort de son, vaig caure.

La terra lagrimosa diede vento,
che balenò una luce vermiglia
la qual mi vinse ciascun sentimento,

e caddi come l'uom che 'l sonno piglia.
136

COMENTARI AL CANT III

ENTRE els versos de més fama del poema dantesc hi ha aquests
nou hendecasillabs que encapçalen solemnement el cant III i
que totes les edicions marquen amb lletres capitals per donar-los
la importància d'una làpida immutable. Aquests versos, sabuts per la
majoria de persones que han fet vaga o profunda coneixença amb
l'obra del Dant, i repetits tantes vegades com vulgueu en la llengua
original, en qualsevulla ambient on sigui possible un tracte infim
amb l'idioma italià, ofereixen al traductor, precisament perquè són
tan coneguts, hàbils paranys no massa fàcils d'escamoteig.

En el meu propòsit de donar, de la DiVINA COMÈDIA, una versió
tan fidel com em sigui possible, però al mateix temps tan viva, tan
clara i tan poètica com ho permetin les meves limitades facultats
d'escriptor, en topar-me amb el famós ""Per me si va nella città do-
lente" se m'oferien diferents solucions per a triar.

Seguint la traducció medieval d'Andreu Febrer, o la moderna
traducció de Verdaguer i Callís, hauria pogut dir el per zne si va amb
les paraules qper mi hom vav, la traducció és justa i fidelíssima.
Però, aquest chom vao, ultra el seu encarcarament una punta savi
i poc viu en el nostre familiar llenguatge, em sona a l'oida d'una
manera dura i poc musical. Aleshores la forma chom va2 hauria
pogut substituir-se pel Per mi es va, més natural i corrent, i equiva-
lent, mot per mot, a la forma italiana, però el vers cuinat amb el
peu forçat d'aquesta solució, em resultava dur, poc expressiu i des-

. r n a E a r L CE VEA
NN EE D Go ad O Mlc ta emi Sa nia

MC

EEa Ç
Da Sa aaa di

RA

:
T

ra aaara
dit L ilaiacadscaó