:
3
N
x

MBRI CIa Sa ies L i abarars asabat eierat

2 pE34:

Teitdtds

IEE S ii Lastcttel:

eisss

za1

eipdsepa SesaIa Bi baba)

ereir

dof ebedatereres

aB beratatais

Ba èsal

Ed

qiaraieremaieaerster i mtalel tdeieteieistiialEl ET Èll

    
 

42

111

114

117

128

126

129

132

 

LA DIVINA COMÈDIA

Caront, amb ulls d'un foguejar seguit,
els va cridar, i en feia gran barcada,
i colpia amb el rem l'endarrerit.

I com la tardorenca arrabassada,
de fulla en fulla, va pelant el ram
fins que tota la terra és catifada,

així els rebrots de la llavor d'Adam,
d'un a un, van tastant la barca dura,
com ocells atirats per llur reclam.

I així se'n van damunt de l'aigua obscura,
i abans que toqui port la barca vil,
una nova remesa aquí s'atura.

c Fillet meuo va fer el mestre amb to gentil,
cels que en ira de Déu la mort atrapa,
tant si és un poderós com un humil,

vénen aquí, i la febre se'ls arrapa
de passar el riu, per Déu esperonats,
tant, que la por pren del desig la capa.

Aquí només arriben els malvats,
i, per tant, si Caront de tu es lamenta,
ja comprens els seus crits i els seus posats. x

Dit això una tronada violenta
sotraguejà l'ermot, que encara em té
suat d'angúnia, si el record ho esmenta.

Caron dimonio, con occhi di bragia, cFigliuol mion, disse "l maestro cortese,

loro accennando, tutti li raccoglie, equelli che muoion nell'ira di Dio

11 batte col remo qualunque s'adagia. tutti convegnon qui d'ogni paese,

Come d'autunno si levan le foglie

€ pronti sono a trapassar lo rio,

l'una appresso dell'altra, fin che 'l ramo — chè la divina giustizia li sprona,

e avanti che sien di là discese,

196 anche di qua nuova schiera s'auna. la mente di sudore ancor mi bagna.

Dacsmatcaaa it iata cr tac iE ti taats testiccitió

14 Vede alla terra tutte le sue spoglie, si che la tema si volve iu disio. ss6
similemente il mal seme d'Adamo Quinci non passa mai anima bona,
gittansi di quel lito ad una ad una, e però, se Caron di te si lagna,
117 Per cenni come augel per suo richiamo. — ben puoi sapere omai che 'l suo dir sona.v yge
Cosi sen vanno su per l'onda bruna, Finito questo, la buia campagna

tremò si forte, che dello spavento

132

t

  
 

  

Epiitatita itpra taa iacataisaseserasacitstsaion ara iatabrocaci ca eStSti taa aiaDato Pr Base ac dta iaa tiSeSta itad

itar SaT