s3i5 SE Is ECda Sada eestelaiats

SEra Ia tatserls

ERd SE OMC SCIESEMIUEA I Datatesa) dfa jara

E S CGU cii tels

tij

ii pa iaa

malelturieiazeaeitialRTEISILS RI EIIA EA S Pesepalcictanaiatats Vei

Earaira eaearapasie

 

38

15

18

24

27

30

33

36

 

LA DIVINA COMÈDIA

E E t onian r iaa ipien ar ie r oi a elicaneas dra

I ell em respon, com ànima més forta :
cAquí quedin els dubtes a recó
i tota poruguesa sigui morta.

Ja hem arribat al lloc de tenebror
on tu veuràs gernacions recloses
que varen perdre el bé de la raó.v

I ajuntant nostres mans fermes i closes,
amb un rostre content, que em confortà,
em menà dintre les secretes coses.

Allí sospirs, gemecs, i l'esgúellar,
ressonaven en laire sense estrelles,
i jo em sentia a punt de plortrencar,

Llengúes diverses, agres cantarelles,
grinyols de ràbia, mots de sofriment,
batre de mans i roncs de gargamelles,

feien un batibull d'eixordament,
dins l'aire on no es coneix la nit ni el dia,
com polsegós arremolinament.

ljo que el front premut de dubte havia,
demano al mestre : cé Què és aquest sonor
descordar-se de pena i de follia 2x

I ell em respon: cAquest és el tenor
del càstig, i així l'ànima s'expressa
dels caiguts sense infàmia i sense honor.

Ed elli a me, come persona accorta: Diverse lingue, orribili favelle,
(Qui si convien lasciare ogni sospetto: parole di dolore, accenti d' ira,

15 Ogni viltà convien che qui sia morta.

Noi siam venuti al loco ov' io t' ho detto
che tu vedrai le genti dolorose
1s C' hanno perduto il ben dell' intelletto.x

E poi che la sua mano alla mia pose
con lieto volto, ond' io mi confortai,
n Mi mise dentro alle segrete cose.

Quivi sospiri, pianti e alti guai
risonavan per l'aere sanza stelle,
34 per Ch' iO al cominciar ne lagrimai.

Carrr REIIan SET ticStSES

voci alte e fioche, e suon di man con elle 87

facevano un tumulto, il qual s'aggira
sempre in quell'aura sanza tempo tinta,
come la rena quando turbo spira.

E io ch'avea d'error la testa cinta,
dissi: eMaestro, che è quel ch' i' odo2

e che gent' è che par nel duol si vintadr. — 4,

Ed elli a me: 4Questo misero modo
tengon l'anime triste di coloro
che visser sanza infamia e sanza lodo.

3e

i SESESEST y t
Eate tada tara ttar acstse grar tarrra di

  
 

RIaA ITA IECA

     

   

ta E