INFERN. CANT l 35

En les paraules que Llúcia diu a Beatriu per commoure-la, l'ar-
gument s'enforteix en remarcar que Dant és aquell que tant va esti-
mar-la, cque sortí per ella de la vulgaritato, significant que el poeta
va escriure rimes admirables, i es lliurà a l'estudi per esdevenir més
hàbil en tractar d'ella.

Després del discurs de Virgili, el Dant sent renéixer totes les se-
ves forces perdudes: cTres dones tenen cura de tu en la cort del
Cel, i el meu parlar et promet tant de bé lo

I el Dant, absolutament decidit, pronuncia el vers definitiu: "Tu
duca, lu segnore, e tu maestro". Duca (guia, capità) en mostrar el
camí, i en jo seguir-te, tu senyor, en manar i en jo obeir-te a ulls
clucs, tu mestre, en ensenyar-me i en demostrar-me les veritats.

I després d'aquesta professió de fidelitat i d'obediència, el Dant
entra per cl'alt camí silvestreo i es dirigeix de dret cap a l'Infern.

D D DCL S RM OIDOOJDSDS cc t,, EÓ
C SA S r deió NN C , $ dS no :

a

SAa dcló

.
Daa aa Ta nad ata diE E
ha,:;-'d« ME

8953
Drr R

Í. 33

Ú
D Pr l

on