aara eiatetteteetel

R BIMITSISaIiS L

ha daCEIies

laierst

IRIICISIe a iya PavaTeTejeratatsTeieles

aitialetereigitiaigTaISció SIpIBESA Bi SDEPSELIC MARE SE a epere r SE a

ereieTares

  

LISRPETE IE RIad RIaT IaT SE RSSCIIPIS DA PAS IMa ó CIas iia T an dara arar ar aPLtaTeneiaTAISTó

 

34 LA DIVINA COMÈDIA

la categoria simbòlica. Sobre el que concretament representa Bea-
triu en el concert del poema, són molts els comentaristes que han
llançat diverses opinions. Alguns fan de Beatriu un símbol de la
teologia, altres de la inteligència activa, altres de la ciència reli-
giosa o de la ciència moral, altres de la vida contemplativa i altres
de l'Església. Convé ara que ens detinguem en algun punt interes-
sant del discurs de Virgili, sobretot en les paraules de Beatriu repor-
tades pel poeta.

cjo era entre aquells que són suspesoso, diu Virgili, i significa
que era en els Llimbs, perquè les ànimes que allí es troben resten en
un estat de suspensió o d'indecisió, entre la condemna i la beatitud.
No tenen esperança d'arribar a sants, però en senten el desig, i per
altra banda no sofreixen cap de les penes dels condemnats.

En la presentació que Beatriu fa d'ella mateixa a Virgili, li diu
uns mots que encara resulten una incògnita per a tots els comenta-
ristes del Dant , són els del vers 74, "di te mi loderò sovente a lui",
cde tu sovint a Ell em lloarév, referint-se a l'Alta Senyoria, a
Déu. Si Beatriu representa la teologia, i Virgili la filosofia i la raó
natural, voldrà dir Beatriu la importància que té per a la teologia
el. raonament, i el servei que presta la raó natural a la ciència re-
velada.

Això en el sentit alegòric, en el sentit real, pot ésser un elogi
que Beatriu fa al poeta, dient que es valdrà de la seva amistat i co-
neixença com d'un mèrit davant de Déu. El Torraca diu que això
conté potser una promesa oculta.

Beatriu diu a Virgili que en el cas d'ella no s'ha de témer per a
res l'Infern, perquè no li pot fer cap mal: dln flamma sua non com-
buret iustosy (ECCLI. XXVIII, 26).

Quan Beatriu parla de la Dona que s'ha apiadat del Dant (la
Verge Maria), diu que aquesta pietat feny, O romp, una sentència
dura, i significa que treu duresa o alleugereix aquesta sentència.
Suposa que la relaxació de la sentència, serà que un benaurat, Bea-
triu, s'interessi pel patir d'un mortal, i arribi a anar a l'Infern per
cercar-ne el remei, les quals coses no són normals en la vida dels
benaurats, que no s'interessen d'altra cosa que de la contemplació
de Déu. Sobre aquest punt no he trobat cap mena d'explicació en
els comentaristes del Dant més notables.

aE IE tIc i SEsaTapITi ttd igira rinani ca ia Tararati tira cona esare nara esesanaticaesiss

    
 

ra litei aca aeeirr ra rad tes io Mts d iaa rar eseer tarra co arra