INFERN. CANT lI 33

 

lar, però Beatriu s'ha mogut del seu gloriós setial, perquè Santa
Llúcia, retreient l'amor del Dant a Beatriu, li ha pregat que fes al-
guna cosa per al poeta, i Santa Llúcia ha fet aquest pas en favor del
Dant, requerida per una altra cdona gentilo. Aquesta cdona gentil
que és la primera d'adonar-se de la situació trista del poeta, i que
el Dant no anomena, ni diu concretament qui és, no és altra que la
Verge Maria. El Dant no l'anomena aquí, ni l'anomenarà en tot el
pas per l'Ínfern, com tampoc no anomenarà el Crist, perquè aquests
dos noms altíssims no han d'ésser profanats en el lloc del dolor i del
càstig eterns. —

La Verge Maria crida l'atenció a Llúcia. Aquesta Llúcia és, se-
gons alguns comentaristes, Santa Llúcia Ubaldini, germana del car-
denal Ottaviano degli Ubaldini, del qual parlarem en comentar el
desè cant de l'INFERN. El més probable, però, és que el Dant es re-
fereixi a Santa Llúcia màrtir de Siracusa, per dues raons: la primera,
pel símbol de claror material i espiritual que representa aquesta
santa, i la segona, per ésser Santa Llúcia advocada contra el mal de
la vista, i tenir-li el Dant una gran devoció, perquè dos cops havia
patit de mal d'ulls. eFatigant molt la vista en l'estudi, vaig afeblir
els esperits visiusa (CoNv. III, ix, 15).

És Santa Llúcia qui va a cercar Beatriu, la qual seu al costat de
Raquel. Raquel, filla de Laban i segona muller de Jacob, és esmen-
tada en aquest lloc del poerma com a símbol de la vida contempla-
tiva. Beatriu és l'encarregada definitiva del missatge salvador. El
tema de Beatriu comença aquí amb tota la grandesa i tota la impor-
tància que anirà mantenint dins el poema. Beatriu aquí és també
un símbol. Ha deixat d'existir com a Beatrice Portinari de la realitat
temporal, i no és tampoc la idealitzada Beatrice de la c Vita Nuova),
en la figura de la qual convergeixen les més espirituals i patètiques
melodies de l'amor entre home i dona. Aquí, Beatriu ja no és el
somni passional del Dant, d'aquest somni sols en resten aHusions
i records.

La Beatriu de la DiviNA CoMèpia, pitagòrica imatge de les har-
monies celestes, ja no parlarà mai més als sentits, sinó a la pura raó.
En aquest cant, però, Beatriu, tendra i femenina encara, es commou
per la sort del seu estimat, i les paraules que diu a Virgili són d'una
cristalina vehemència. Immediatament el Dant situarà Beatriu dins

EOET to

D aaa da P NET JE na Pr Rara

D'aaaeereanent

h
ó
xE
3
L
A
3
x
LE J
ci
.'.E