;.:;.7\'%_"

È:

32 LA DIVINA COMÈDIA

 

E TaParac pia c aieip gir

   

però, l'ajut de la gràcia divina, i aquest ajut és delegat a tres dones
benaurades.

Dant cita a Virgili dos homes excepcionals més dignes que ell
d'haver fet el viatge al reialme dels morts. Eneas és el primer,
Dant aHudeix, naturalment, el cant vi de l'cEneida, aquest cant,
suggerit per Homer, és al mateix temps la font directa del gran tema
dantesc. És justíssim que Dant, en començar la seva obra, aHudeixi
el text virgilià que li ha donat la idea del seu poema. Però Dant diu
a Virgili que Déu permeté l'entrada d'Eneas al món dels esperits,
donada la importància de l'heroi, no precisament des del punt de
vista virgilià, sinó des del punt de vista catòlic. El valor d'Eneas no
és solament, per al Dant, haver fundat Roma, i com a consequèn-
cia, el gran imperi expandidor de la cultura greco-romana, sinó
haver fundat aquella Roma que, a més, amb el temps, seria la Seu
de l'Església Catòlica.

L'altre home excepcional que ultrapassà la frontera del país dels
morts, és el cVas d'Elecciór. Amb aquestes paraules, Dant anome-
na l'apòstol Sant Pau, recollint-les dels Actes dels Apòstols: eDixi:
auiem ad eum Dominus: Vade quoniam vas electionis ut mibi isteo
(AcT. x, 15). El viatge de Sant Pau al Cel, tema de comentari i
literatura medievals, és dit pel mateix apòstol, en la segona Epistola
als Corintis: 4Jo conec un home en el Crist, que fa catorze anys
fou arrabassat fins al tercer cel (si ho va ésser en el seu cos, no ho
sé: si ho va ésser fora del seu cos, no ho sé, Déu ho sap). I jo sé
que aquest home (si fou amb el cos o sense el cos, no ho sé, Déu
ho sap) s'elevà fins al Paradís, i va sentir paraules inefables que no
és permès a un home de revelaro (II CoR. xu, 2, 3 i 4). Aquest
viatge extraordinari, declarat pel mateix apòstol, Dant el cita com
un fet transcendental per al bé de la fe catòlica, i és aleshores que,
dirigint-se a Virgili, confessa la seva inferioritat i la seva por. No
sóc Eneas ni Sant Pauo, diu el poeta.

Fins aqui, Dant actua amb la modèstia i el pudor naturals d'un
home inteHigent, i deixa en mans de Virgili la solució que el tregui
del compromís. Aleshores apareixen en el discurs de Virgili les tres
dones determinants del gran viatge, les tres santes que vetllen pel
poeta. Beatriu és l'encarregada de donar l'ordre a Virgili, en el mo-
ment que el Dant es veu espaordit per la lloba i es decideix a recu-

S SEISCREIES GEOA RLIS MIa iIap iarar

RR EE i

S Tee

lla jaraialarerarat dara

Cp21€ MIEDE IE IaS

D isteieesl

ITT LE L Eaa i

Derel

REJSELSO VAICISP o ate ar CEO Tess Teierereia $

DEIESEI IezeriTereitaenttemmentareterereticeietasenetiaeIaTETSEe Elstelatat

pare i

Eaar tr on itaesa Iaa Digadad iaa dra ra ditd igi do para acda aaar Saad tra caara ta t