INFERN. CANT lI 31

 

c Oh Santa, que de mi t'has compadit l
I tu, gentil, que has obeit de pressa
135 a les justes paraules que t'ha dit

Ara el desig més fresc el cor em bressa,
i el teu parlar nova escomesa brosta,
138 que el primerenc propòsit em redreça.

Endavantl Un mateix voler ens acosta.
Tu ets el mestre, el senyor, el capitàl
Així vaig dir-li, i reprenent la costa

149 per l'alt camí silvestre vaig entrar.
cOh pietosa colei che mi soccorsel Tu m' hai con disiderio il cor disposto
e te cortese ch'ubidisti tosto si al venir con le parole tue,
135 alle vere parole che ti porsel ch' i' son tornato nel primo proposto. — 438

Or va, ch'un sol volere è d'ambedue:
tu duca, tu segnore, e tu maestro.x
Cosi li dissi, e poi che mosso fue,

intrai per lo cammino alto e silvestro. ya

COMENTARI AL CANT II

EN començar el segon cant del poema, Dant es prepara per seguir
Virgili i per emprendre l'extraordinari viatge al reialme dels
morts. El poeta, que fins ara s'ha mogut dins el món de l'alegoria,
per donar força patètica i gust de realitat a la seva empresa imagi-
nativa, barreja amb el somni la seva autèntica anècdota temporal:
es presenta ell mateix, amb la seva limitació i la seva pobresa davant
el viatge prodigiós. El viatge és un fruit poètic, però Dant, en pre-
guntar a Virgili si el creu prou apte per a una empresa tan gran, és
un home mortal, amb l'ambició i amb la por natural d'un home.
D'aquesta aliança de somni i de realitat, neix la primera troballa del
sanguejant sentit humà del poema. LA DiviNA COMÈDIA aquí co-
mença a tenir gruix, i l'aHegoria esdevé dramàtica i realista. El de-
falliment i el dubte, obstacles psicològics — ben diferents de la lloba,
del lleó i de la pantera —, són ara vençuts per la fe, Dant necessita,

RS P aPD oar
doid dord dia da ha drda Sa

SA CR

4 Dd ER
D a SA RS

D 9S O arra Ens

D S aaaaT aTT DAA SET EreNENS rTar

Pr L Rl

LE E
Sles LE d0

S D Ea R

EE

E

E

r

çd

do
D

A
i

t
I
L

i _;.. aaaa .
aaaa tNa l L data:

x
Daa