LA DIVINA COMÈDIA L'amic meu, que no és de la ventura, en la vessant deserta està impedit, 63 i reculant el seu impuls detura. I me'l temo tan pobre i afeblit, que potser massa tard em só llevada, per tot allò que d'ell al Cel s'ha dit. 66 Vés-te-n'hi, doncs, i amb ta paraula ornada i el que convingui més per revifar, 69 ajuda'l, i jo en resti aconhortada. È Sóc Beatriu, que et mano caminar : vinc d'aquell lloc al qual tornar voldria : d 72 l'Amor és el que em mou i em fa parlar. : Quan sigui enfront de l'Alta Senyoria, i de tu sovint a Ella em lloaré." È 75 I va callar, i així jo responia: È % CO dona de virtut, en qui es manté i a un nivell molt més alt l'espècie humana i 78 que tot allò que el cel menor conté, E ii d tant em complau el que ta veu comana, que se'm daleix el cor per obeir d . - , i 81 i ni un sol mot de més de tu demana. È Sols em plauria que em volguessis dir : com no t'esvera davallar a aquest centre des del lloc ample de l'etern festí.'" i 81 EE l'amico mio, e non della ventura, Quando sarò dinanzi al signor ntio, nella diserta piaggia è impedito di te mi loderò sovente a lui.' á 63 Si nel cammin, che volt' è per paura, Tacette allora, e poi comincia' io: n d e temo che non sia già si smarrito, :'O donna di virtú, sola per cui i ch' io mi sia tardi al sóccorso levata, l'amana spezie eccede ogni contento É çs per quel ch' i' ho di lui nel cielo udito. di quel ciel c' ha minor li cerchi sui, d 5 6 é É Or movi, e con la tua parola ornata tanto m'aggrada il tuo comandamente, 3 € con ciò c' ha mestieri al suo campare che l'ubidir, se già fosse, m' è tardi: 3 69 l'aiuta, si ch' i' ne sia consolata. piú non t' è uo' ch'aprirmi il tuo talento. 4, i P son Beatrice che ti faccio andare, Ma dimmi la cagion che non ti guardi % vegno del loco ove tornar disio, dello scender qua giuso in questo centro È 7e Amor mi mosse, che mi fa parlare. dell'ampio loco ove tornar tu ardi.' ga È dli dcar r rar cTta E tpta car ses aa ia tt sEcata cac tetarSaeia "(“H?'üü%%.ñ