INFERN. CANT H 27 I com aquell que dubta, i reculant ara no vol allò que abans volia, 39 i de l'intent primer es va separant, així en l'esquerpa costa jo em sentia, fins al punt de pensar deixar l'empresa 42 a què, en principi, tot em decidia. eSi la teva paraula he ben entesào Pombra d'aquell magnànim respongué, 45 ca l'ànima t'apunta la vilesa, la qual a enganyar l'home s'entreté i a recular d'una alta empresa el porta, 49 com amb bèstia de trot ombra sol fer. Per tal de dissipar temor tan forta, sabràs per què he vingut, i el que he sentit 51 quan fou la teva coratgia morta. Jo era entre aquells suspesos submergit quan em cridà una dona santa i bella, 54 tant, que vaig dir-li mana'mJ de seguit. Més brillaven-li els ulls que llum d'estrella, i dolçament es va posar a parlar, 57 amb angèlic ressò, en la llengua d'ella : ' Oh esperit gentilíssim mantuà, de qui la fama al món encara dura, 60 i mentre el món perduri, durarà : E qual è quei che disvoul ciò che volle Da questa tema acciò che tu ti solve, € per novi pensier cangia proposta, dirotti perch'io venni e quel ch' io 'ntesi se Si che dal cominciar tutto si tolle, nel primo punto che di te mi dolve. 51 tal mi fec" io in quella oscura costa, lo era tra color che son sospesi, perchè, pensando, consumai la 'mpresa e donna mi chiamò beata e bella, 43 Che fu nel cominciar cotanto tosta. tal che di comandare io la richiesi. 54 eS'" i' ho ben la parola tua intesan Lucevan li occhi suoi piú che la stella, rispuose del magnanimo quell'ombra, e cominciommi a dir soave e piana, 45 tl'anima tua è da viltate offesa, con angelica voce, in sua favella: 63 la qual molte fiate l'omo ingombra "O anima cortese mantovana, si che d'onrata impresa lo rivolve, di cui la fama ancor nel mondo dura, dg come falso veder bestia quand'ombra e durerà quanto 'l mondo lontana, 80 l E i i La RS EOR gra Aa .::N-u-.;.ú'v«v