CANT U

PROEMI DE L'INFERN

Defalliment humà i confortació divina.
Les tres dones benaurades.

ORIA el jorn, i l'aire del ponent
despullava els qui viuen a la terra
3 de les fatigues llurs , jo solament

m'aparellava a mantenir la guerra,
amb camí de mal fer i amb pietat,
6 com dirà la memòria que no s'erra.

Encomaneu-me, Muses, vostre esclat l
Ment, que vas recollir el que jo sentia,
g — revela la noblesa del teu fatl

I així vaig començar: ed'Tu que m'ets guia,
guaita si tinc prou força i prou virtut

j9 per arriscar-me.a tanta gosadia.
CANTO 11

O giorno se n'andava, e l'aere bruno O muse, o alto ingegno, or m'aiutate:
toglieva li animai che sono in terra o mente chbe scrivesti ciò ch' io vidi,

3 dalle fatiche loro, e io sol uno qui si parrà la tua nobilitate. 9

m'apparecchiava a sostener la guerra lo cominciai: cPoeta che mi guidi,
si del cammino e si della pietate, guarda la mia virtú s'ell è possente,
6 Clie ritrarrà la mente che non e:ra. prima ch'all'alto passo tu mi fidi. éé

t-4

Ep

j

\\"4. n -:

in Y.
H

i
ni
13

OS DraT nta

R)
L

god