INFERN. CANT PRIMER 23 la importància dels temes plantejats en unes quantes tercines. El Dant s'ha retrobat ell mateix, ha fet examen de consciència, i ha volgut sortir del vici i de l'error. Per a salvar-se veu un camí, el millor sens dubte, aquest camí és la muntanya de salut iHuminada pel sol. Naturalment que el poeta es refereix a la vida contemplativa que ofereix la disciplina monàstica. El Dant vol entrar en religió, però no és possible, perquè la lloba (la culpiditat i l'avarícia) ha corromput aquest camí. El Dant fa, en tal punt, la primera afirma- ció d'aquest argument que anirà descabdellant a través del poema. Els monestirs no li mereixen confiança, perquè l'esperit no hi és. Més endavant atacarà la culpiditat dels papes, i farà servir d'acusador Sant Pere, no estalviarà res contra Bonifaci VIII, el pontífex del Jubileu de l'any 1300, ni contra Climent V, ni contra Joan XXII. Atacarà per boca de Sant Benet els benedictins, i per boca de Sant Pere Damià els cardenals i els bisbes, i farà dir a Sant Tomàs i a Sant Bonaventura, que els dominicans i els franciscans no segueixen la regla. Arribarà a insults terribles, i la Cúria romana serà per a ell una aprostituta desvergonyida (PURG. XXXXII), i en el cant dels simoniacs fulminarà amb violència contra el poder tem- poral dels papes. El Dant ens diu clarament que la vida de religió, tal com es presentava en la seva època, no és un bon camí de salut espiritual, perquè la cupiditat la domina, fins que arribi el Llebrer famós, i netegi els cenobis i les esglésies. Mentrestant, per a salvar-se, no té altre camí que el de la pròpia consciència en plena llibertat, encarada amb els càstigs eterns, amb les consegiències del pecat, i amb la difícil, llarga i dolorosa purgació de les ofenses fetes a Déu. Aquest Infern i aquest Purgatori simbòlics, se li ofereixen perquè ell intervingui, perquè pregunti, perquè dedueixi i en tregui exemple. Aquest Infern i aquest Purgatori són tan vius, tan sembrats del seu món i de les seves anècdotes, que no ens costa res de creure que el Dant, en els cercles del dolor, vol sublimar-hi la seva pròpia actuació en Pexili i en la misèria. El Dant és un franc tirador, no afiliat a cap legió, que vol salvar-se i vol salvar tota la humanitat. Ell seria un religiós — un contemplatiu, però els qui detenten oficialment la religió i la con- templació no li interessen. Amb la pròpia fe, que serà guiada per I Èl L i Ll I