_ÍNÉERN. CANT PRIMER 2I seva idea política apassionant, que és la restauració de l'Ímperi romà i la divisió de poders, l'espiritual i el temporal, un en les mans del Papa i l'altre en les de l'Emperador — és naturalíssim que vegi en Virgili el màxim definidor del prestigi imperial, l'home que, partint del destí d'Eneas, arriba a cantar la realització de la potència univer- sal de Roma. ' : El nostre poeta demana auxili al seu csavi famós o. perquè el lliuri de la fam de la lloba, que li impedeix de pujar a la muntanya de la salut, i Virgili aleshores, i fixem-nos en aquest punt que després comentarem, contesta: 4A tu et convé un altre viatge 9, "et calen corriols més passadors", perquè la lloba —— l'avarícia —. és de tan perversa natura, que no deixa passar ningú i no acaba mai la fam. Amb molts animals s'ha ajuntat, i n'espera d'altres, fins que el Veltro — el Llebrer — la farà morir amb dolor. Aquest, el Llebrer, no es nodrirà de terra ni metall, sinó de: sapiència, amor i virtut, jla seva nació serà entre Feltro i Feltro. En aquella Itàlia humil (e bumilemque videmus Italiam v, AEN. M, 522) per la qual moriren de ferides la verge CamiHa, Euríal, Turn i Nisus, ell l'esbandirà de cada poble, fins que tornarà a l'Infern, 4 des d'on la llençà la primera enveja. uo Aquesta és la primera gran profecia del poema, damunt la qual insistirà el poeta, edificant-hi totes les seves esperances. Ara bé, iqui és aquest personatge que, seguint la simbòlica bíblica i medi- eval, el Dant encarna en un gos importantíssim 2 Entre els comentaristes són heterogènies les opinions. Algú hi vol veure el Crist, que vindrà a judicar els vius i els morts. A P'Edat Mitjana es creia amb insistència en una pròxima tornada del Crist. Altres creuen que el Llebrer és un papa (Benet XI2), altres un emperador (Enric VII), altres suposen un capità gibeHí (potser Can Grande della Scala), altres han dit que el Llebrer és l'Esperit Sant, o és el Dant mateix, o un príncep de Tartària, o l'arcàngel Sant Miquel, etc. Graziolo de' Bambaglioli, contemporani del Dant i el més antic dels comentaristes, confessa humilment que no sap qui és aquest gos extraordinari, i dóna dues interpretacions com a més probables: el Crist, O un papa o emperador. Tenint en compte les vicissituds de la vida del nostre poeta, i sabent la fe que en un mo- ment determinat posà en la figura d'Enric VII de Luxemburg per I 3 - l 4 i D Drr pRar Rr narrra