_ÍNÉERN. CANT PRIMER 2I
seva idea política apassionant, que és la restauració de l'Ímperi romà
i la divisió de poders, l'espiritual i el temporal, un en les mans del
Papa i l'altre en les de l'Emperador — és naturalíssim que vegi en
Virgili el màxim definidor del prestigi imperial, l'home que, partint
del destí d'Eneas, arriba a cantar la realització de la potència univer-
sal de Roma. ' :

El nostre poeta demana auxili al seu csavi famós o. perquè el
lliuri de la fam de la lloba, que li impedeix de pujar a la muntanya
de la salut, i Virgili aleshores, i fixem-nos en aquest punt que
després comentarem, contesta: 4A tu et convé un altre viatge 9,
"et calen corriols més passadors", perquè la lloba —— l'avarícia —. és
de tan perversa natura, que no deixa passar ningú i no acaba mai la
fam. Amb molts animals s'ha ajuntat, i n'espera d'altres, fins que
el Veltro — el Llebrer — la farà morir amb dolor. Aquest, el Llebrer,
no es nodrirà de terra ni metall, sinó de: sapiència, amor i virtut,
jla seva nació serà entre Feltro i Feltro. En aquella Itàlia humil
(e bumilemque videmus Italiam v, AEN. M, 522) per la qual moriren
de ferides la verge CamiHa, Euríal, Turn i Nisus, ell l'esbandirà de
cada poble, fins que tornarà a l'Infern, 4 des d'on la llençà la primera
enveja. uo

Aquesta és la primera gran profecia del poema, damunt la qual
insistirà el poeta, edificant-hi totes les seves esperances. Ara bé,

iqui és aquest personatge que, seguint la simbòlica bíblica i medi-

eval, el Dant encarna en un gos importantíssim 2

Entre els comentaristes són heterogènies les opinions. Algú hi
vol veure el Crist, que vindrà a judicar els vius i els morts. A P'Edat
Mitjana es creia amb insistència en una pròxima tornada del Crist.
Altres creuen que el Llebrer és un papa (Benet XI2), altres un
emperador (Enric VII), altres suposen un capità gibeHí (potser Can
Grande della Scala), altres han dit que el Llebrer és l'Esperit Sant,
o és el Dant mateix, o un príncep de Tartària, o l'arcàngel Sant
Miquel, etc. Graziolo de' Bambaglioli, contemporani del Dant i el
més antic dels comentaristes, confessa humilment que no sap qui és
aquest gos extraordinari, i dóna dues interpretacions com a més
probables: el Crist, O un papa o emperador. Tenint en compte les
vicissituds de la vida del nostre poeta, i sabent la fe que en un mo-
ment determinat posà en la figura d'Enric VII de Luxemburg per

I
3
-
l
4
i

D Drr pRar Rr narrra