:T i Es N SESTREASISIELS L Eaieiseies aiarataieretizeli CIASERCICRLISIIS CI Iaa ERd id MducIeatSa TePeipiEIEi SISIE PA S aIèns E TeIereTeie S R ISIAIC ER E a a eitzSt LELA EIES MRA RS RSa ETiL: Trleiet D D EASA nE Sac ina OEET SET I ERIPESIIEIA Ia E an aTaT CI r ii eteS ETaT el: LA DIVINA COMÈDIA 62 i 63, jo els he traduit: "als propis ulls algú se'm féu present, — a qui silenci llarg veu-afeblia". Ara bé, els comentaristes del Dant veuen un contrasentit en tal afirmació : si aquest, que és Virgili, s'acaba de presentar i encara no ha obert boca, :com pot afirmar el Dant que semblava fluix de veu a causa d'un llarg silenci2 És evident que en el sentit realista de les paraules, això no té explicació satisfactòria. Vandelli, un dels més autorizats i més recents exegetes del Dant, diu que, en el sentit aHegòric, la feblesa de veu de Virgili és fàcilment explicable, si per feblesa s'entén la del pecador en el qual ha callat llargament la veu de la raó, i en el moment que comença a adonar-se de la veritat, ho fa amb una certa feblesa o vaciHació, i sols amb la pràctica de la virtut va adquirint la força i la decisió necessàries. Això explicaria una mica, en el cas de Virgili, aquesta veu fuixa. Una mica només, perquè sobre aquest punt totes les explicacions que s'han volgut donar no satisían enterament. Hem de creure que el Dant ha vol- gut parlar en sentit alegòric, i ha descurat potser l'expressió del que deia, sense fixar-se en l'ordre d'exposició de conceptes. Si aquesta remarca sobre la veu de Virgili hagués estat feta pel Dant després de con51gnar els primers mots proferits per Virgili, l'explicació de Vandelli seria perfectament lòglca Escoltem el diàleg del poeta i de l'ombra de Virgili, solemne, d'una concisió lapidària, exaltada al final per l'entusiasme del Dant en la presència del seu auior. En el cas del Dant, no és Virgili solament una preferència o una admiració de caràcter personal. El Dant comparteix sobre Virgili el criteri estès en les escoles medievals. Virgili representà, per als homes de lletres d'aleshores, la figura màxima de la poesia: entre tots els antics, ell és el més important, el més estimat i el més imitat. Virgili és el vèrtex de l'angle que formen les dues cultures, la pagana i la cristiana, i a ell, des del camp dels gentils, s'atribueix el do profètic i l'anunci de la vinguda del Messias, prenent peu del comen- çament de l'Ègloga 1v.. En dir-li csavi famós 2 el Dant li concedeix les màximes investidures de la raó i de la inteHigència, i en aquest sentit de la raó i de la filosofia natural, Virgili actuarà a través del poema. A més a més, la mentalitat del Dant — cal tenir en compte la D taad Daar arar ttrrra ora caSES SE