INFERN. CANT PRIMER 19

Els antics creien que el món fou creat en primavera i amb el sol
en la consteHació d'Àries, per això el Dant ens diu: equan l'Amor
diví mogué primerament aquelles coses bellesv, o sigui, començà a
moure els cels per mitjà dels àngels. _

Els elements naturals eren immillorables, la pantera no podia,
doncs, produir cap terrible estrall, però al costat d'aquesta bèstia,
altres dos animals vénen a sumar pànic en l'ànim del poeta: un lleó
i una lloba, la lloba, magra en extrem, i que manifesta més fúria,
fa recular el poeta allí on el esol callav, fins a la selva obscura.
Aquesta arriscadíssima imatge del csol callato, que he mantingut en
la meva versió, ens indica que potser el poeta ha volgut aHudir la
teoria pitagòrica de l'harmonia produida pel moviment de les
estrelles.

ç Qué signifiquen aquestes tres feres que el poeta troba en el
punt de començar l'autèntica ascensió a la muntanya de la salut
espiritual2

La majoria dels comentaristes antics creuen veure simbolizats en
les tres bèsties els tres pecats capitals: luxúria, supèrbia i avarícia.
Entre els comentaris posteriors, hi ha qui creu que les tres bèsties
signifiquen respectivament: concupiscència de la carn, dels ulls i
supèrbia de la vida, altres, incredulitat, supèrbia i falsa doctrina,
o simplement supèrbia, enveja i avarícia. Més recents encara són
les opinions que atorguen un significat polític a les tres feres, i el .a,
lleó representaria França, la pantera Florència i la lloba la Cúria
romana.

Naturalment que aquestes interpretacions són vagues, insegures
i sense document probatori, i és més prudent atenir-se a l'antiga
interpretació dels pecats capitals.

De les tres feres, la lloba és la que fa més por al Dant, i si ella
representa la cupiditat i l'avarícia, no és d'estranyar que el poeta
tremoli davant els possibles estralls de la bèstia. En el poema, en
atacar la simonia i l'avaricia dels papes i els prelats, el Dant arribarà
a les més dures invectives, i serà aquest tema un dels cavalls de
batalla de la vida i l'obra del poeta.

Quan, per motiu de la por que li causa la lloba, recula en el
clloc baixo, cap a la selva obscura, el Dant és salvat per algú 4 que
per llarg silenci semblava feble x, feble de veu, i aquests versos

Él
É
É
E
É-:ï
.
R Í
E

a

S dEr pra a

L ES
Pa

I
Dada

dErd danes