li L l h L375 E jara ra Ojejaraiataararat dt i 91313 P PataiejareFaFavaTa cI PatasateTeded ar etadeisTaiatii oda Ti cstst pr id oa 24 EE PEEIDIICIAS IA ORT ORO S Oreta CESIC I LT CCr EEÓ S D tir teretsiiis i ereiieeerrtr Braieí LA DIVINA COMÈDIA 18 faci saber com una novetat i com Una cosa contrària a la manera normal de caminar. Perquè pujant úna costa o una escala, s'escau que el peu ferm es troba més alt que el peu que comença el movi- ment d'ascensió fins al graó segúent o fins al punt més elevat. Ara bé, el poeta podrà dir que en aixecar el peu sentia una certa por i anava temptejant mentre pujava, però que el peu més alt, el que anava endavant, s'aixecava cada vegada menys, o que a cada nova passa, el peu ferm —aquell sobre el qual es mantenia el cos — era més baix que el lloc al qual es dirigia. En fer aquestes remarques, jo recullo l'opinió dels autors citats, garbellada encara pel Vandelli. Confesso, però, que en aquest punt, com en altres, no es veu ben clara la intenció del Dant. Repensant encara sobre el cas del cpeu fermo, he trobat després, en el comentari de Francesco Torraca, una explicació que potser és encara més justa: cEn el caminar atabalat i temorec del poeta en la seva ascensió, és el més baix el peu ferm, perquè en les pujades dificils el peu més baix està més afermat, és més segur d'ell mateix respecte al més alt, incert i vacilant en temptar la pujada,. De totes maneres, aquesta interpretació de Torraca s'ha d'acceptar entenent que el Dant parla dels dos peus, en el moment d'ultrapassar el peu que progressa en l'ascensió al que ja s'ha situat una mica més amunt. Deixat aquest incís del cpeu fermxo, que estic segur que sobtarà el lector, el poeta ens diu que, en començar l'erta, la pujada autèn- tica, li saltà al pas una longa lleugera i amb el pèl clapejat. Per fer-me entenedor, i seguint la majoria dels traductors, he donat cpanteran per Jonza, encara que aquest animal no és en realitat una pantera, sinó un linx, bèstia més petita i menys feroç que una pantera. La bèstia posada al mig del camí del poeta, li priva l'as- censió, tant, que es fa pensament de recular, però s'escau que la pantera no li fa una por extraordinària, perquè ni el temps de l'any, ni l'hora matinal, donen lloc a dolents presagis, sinó tot el contrari. Efectivament, el poeta ens diu que era cel temps i el principi del matí, i el sol pujava enlaire amb aquelles estrelles que eren amb ell quan l'Amor diví mogué primerament aquelles coses belles.. El temps era el Divendres Sant — 25 de març, o 5 o 8 d'abril del 1300— i les estrelles que pujaven amb el sol eren de la constel- lació d'Àries, el primer signe del Zodfac. Drar tadi arar aa l tadar tatatstr gr ttMa tiar Mamf Nrrra