INFERN. CANT PRIMER 17

 

idea inspiradora del poema, que anà madurant després en les hores
de l'exili.

És a dir, aleshores el Dant va veure, i va sentir d'una manera
directíssima, els elements vius i reals que són la preocupació de la
seva vida i la matèria humaníssima de la DiviINA COMÈDIA.

Sabém, doncs, tot el que volen dir els tres primers versos del
poema. El Dant ens explicarà les característiques de la cselva
obscura v, que gairebé és tan amarga com la mort, i P'associació de
mort i amargor no és altra cosa que una ressonància bíblica: eJnveni
amariorem morte mulieremo (ECCL. VI, 27).

El poeta, però, va descobrir un bé en aquesta selva, més ben
dit, a la sortida. Aquest bé és la presència de Virgili, i d'ella ens
parlarà, però abans cal que ens digui altres incidents de la sortida.

En retrobar-se a si mateix, el poeta procura abandonar la selva i
a la fi de la vall cque li havia de por compungit el corx, es veu en
presència d'una muntanya de salut, iHuminada ja pel sol. És la idea
bíblica de la muntanya del Senyor.

L'ascensió, la llum, la felicitat de l'esperit, l'aire met, tot el
contrari de la selva oscura. El poeta mirarà el mal pas, cque mai no
ha deixat persona vivax, perquè el pecat condueix a la mort espiri-
tual, i es posarà a caminar per la diserta piaggia en direcció a la
muntanya de salut, i aquí, en un vers curiosíssim, ens farà saber
que caminant per aquesta diserta piaggia cel peu ferm sempre era el
més baixo. Jo he traduit piaggia per evessant,, és a dir, el terreny
entre el pla i la pujada ferma i aguda de la muntanya. Gelli,
comentant aquest vers, diu que piaggia significa en italià aquells
llocs o espais de terra que es troben al final d'una planura i que
s'eleven una mica, però que no són com l'erta, la pujada ascensional,
dura i de considerable pendent, a la qual aHudirà de seguida el
poeta.

El que és curiós, és l'observació que fa el Dant del cpeu fermo,
i d'ella s'han ocupat exegetes tan bons com el Barbi, el D'Ovidio i
el Guerri, i llurs observacions ens serveixen per veure una mica clar
aquest punt.

El peu ferm és sempre el més baix en el cas d'un home que
camina sobre una superfície plana, en dir-nos el Dant que pujava
una costa i que passava això del peu ferm, és natural que ens ho

47

_-_'_-,_ Daa BeiDd AA RVA
D S D D aaA P aar Sra

DaT vr n P DO ET RENE y

Da NE aTda r OS D D OS EE

É
Él
: T’}
i à
E
d
d
E

a