EE NMMU IEE ia

Idaieras

TAT ETa jars aravar eierateieli

hésl

EESDE Sa PdSA R)

E isieietió

ERU LEA CG acad ia

Ra

BI SLELDLICIASLIS VaROT OS I OPera Tta SIC iÓ

JaletaleiuiiisigTEIaiiT E aTsisaes

iefarel

Eacubereiereseiers inr

H
:
I

 

16 LA DIVINA COMÈDIA

els trenta-cinc anys com la meitat de la vida natural de l'home, el
Dant potser recolza en l'autoritat del salm 4 Dies annorum nostrum
sepluaginta anniv (Ps. IXXXIX, IO).

Nat el 1265, el Dant ens confessa que l'any 1300 es trobava en
una selva obscura, i que un fet, que no manifesta, però que nos-
altres deduirem, li serví de reactiu per a abandonar els seus errors.
Perquè la interpretació que cal donar a la selva obscura, és l'estat
de vici i d'ignorància en el qual viuen els homes d'aquest món,
sense tenir cura de la perfecció espiritual. Alguns comentaristes
moderns han volgut veure en la selva oscura l'estat de misèria del
Dant en l'època de l'exili, o el desordre polític de la Itàlia en general
i particularment de Florència, però aquestes interpretacions són una
mica estirades pels cabells. De més a més, hem de creure que el
viatge imaginat es produís el 1300 (en el qual el Dant encara vivia
a Florència i fruia de tots els seus drets), relacionant aquesta data
amb les profecies i prediccions dels personatges que trobarem a
través de la lectura del poema. En el cant VI de l'INFERN, veurem de
seguida com Ciacco li diu que cdintre de tres solsx, o sigui, dintre
de tres anys, els blancs— que era el partit del Dant — seran con-
demnats pels negres, i això s'escaigué l'octubre del 1302, o sigui, el
tercer any solar després de la primavera del 1300.

El fet capital d'aquella primavera fou el Jubileu general decretat
pel papa Bonifaci VÍII. Encara que no es posseeixin dades exactes
sobre l'actitud del Dant en aquella Quaresma de l'any 1300, respecte
al Jubileu, hi ha prou raons per a creure que el Dant anà a Roma, i
prengué part al Jubileu, entre els molts penitents que aprofitaren
aquella avinentesa extraordinària, que tant transcendí als sentiments
pietosos de l'època.

Ja veurem en el cant XVIII de l'INFERN (Versos 28 a 38) com el
Dant compara les fileres oposades dels condemnats que veu, a allò
que passà a Roma l'any del Jubileu i a la manera com es disposà el
pont de Castel Sant' Angelo, amb uns característics detalls d'ordre
visual que ens demostraran l'experiència d'un testimoni directe.

Hem d'imaginar la topada que faria, en un esperit com el Dant,
aquella Roma del començament del xiv, amb el contrast de misèria
i de grandesa, de corrupció i de santedat, i hem de creure que aquell
primer record, i totes les reaccions espirituals consegúents, foren la