INFERN. CANT PRIMER IS

 

i altres pitjors, que em menis on m'has dit,
i jo vegi la porta de Sant Pere,
i aquells que m'has pintat plens de neguit..

186 I ell caminà, i jo vaig seguir darrera.

che tu mi meni là dove or dicesti,
si ch'io 'veggia la porta di san Pietro
e color cui tu fai cotanto mesti 4.

136 — Allor si mosse, e io li tenni retro.

COMENTARI AL CANT PRIMER

ENCARA que no siguin moltes les persones que posseeixin de cap
a cap la DiviINA COMÈDIA, com una arma espiritual completament
coneguda i digerida, són escassíssims aquells que, partint d'una
mitjana cultura, no sàpiguen de cor els tres primers versos del
poema. Aquests tres compassos magnífics que volen dir tantes
coses, i en els quals es troba la clau del perquè de tota l'obra.
El Dant ens diu, en tals versos, que en ésser al mig del camí de
nostra vida va retrobar-se dins una selva obscura, perquè havia
marrat la via dreta, la drecera de la virtut. Més avall ens dirà que
no sap quan ni com entrà en la selva obscura, perquè ctan profunda
era la son que tenia, quan abandonà el camí de la veritat..

Situa el poeta, doncs, el moment d'emprendre el viatge ultra-
mundà, en aquest punt de retrobar-se a si mateix en plena selva
obscura, i de tenir consciència de la seva por, i de la desgràcia que
era per a ell aquesta selva, de la qual ens dirà de seguida com en
va sortir.

Naturalment que tot això són símbols, ja veurem com el poemà
n'és ple, però no hi ha cap símbol poètic en el Dant que no
obeeixi a un fet real o a una idea perfectament definida i exposada.

En primer lloc, é què entén el Dant per ela meitat del camí de
nostra vida2,. En el cConvivio ho diu ben clar: aLa vida proce-
deix a imatge d'un arc, pujant i baixant. El punt suprem d'aquest
arc, en les persones perfectament constituides segons natura, s'escau
als trenta-cinc anys (CoNv. IV, xxm, 7i 9). Respecte a considerar

P S

El

47

y
:
E
É
d)
i
,
A

, N P ada MCA CA dil
MD HO SS Dd a N
LRD P Er OS adaT Crr SE O DaD aaa

aa
X aa $