INFERN. CANT PRIMER 13

 

Tu ets el mestre meu i el meu autor,
i és de tu sol que he tret a almostes plenes
87 el bell estil que m'ha vestit d'honor.

Guaita la bèstia que em té viu a penes,
i ajuda'm, si és que pots, savi famós,
90 que ella em fa tremolar polsos i venesix

cEt calen corriols més passadors p
em respongué veient que jo plorava,
93 csi vols sortir d'aquest indret asprós,

perquè la bèstia famolenca i brava,
al tossut que travessa el seu camí
96 a cops d'ullal amb un no res l'acaba.

Es de tan mala pell i tant verí,
que en la golafreria no s'atura
99 i mai no es cansa de menjar i pair.

Amb molts ha aparellat la carn impura,
i encara ho farà més, fins que el Llebrer
102 li portarà la mort entre tortura.

Ell, que no voldrà terres ni diner,
sinó el que amor, saber i virtut destiHla,
105 tindrà entre Feltro i Feltro el seu terrer.

Aquella Itàlia humil farà tranquiHa,
la que portava a sangonent morir
108 Turn i Eurial, i Nisus i CamiHa.

Tu se' lo mio maestro e 'l mio autore:
tu se' solo colui da cu' io tolsi
g7 lo bello stilo che m'ha fatto onore.

Vedi la bestia per cu' io mi volsi:
aiutami da lei, famoso saggio,
so Ch' ella mi fa tremar le vene e i polsi.
cA te convien tenere altro viaggion
rispuose poi che lagrimar mi vide,
93 tse vu0' campar d' esto loco selvaggio:
chè questa bestia, per la qual tu gride,
non lascia altrui passar per la sua via,
s3e Ma tanto lo 'mpedisce che l' uccide,

Ia"

€ ba natura si malvagia e ria,
che mai non empie la bramosa voglia,
e dopo 'l pasto ha piò fame che pria. 99

Molti son li animali a cui s' ammoglia,
€ piú saranno ancora, infin che '1 Veltro
verrà, che la farà morir con doglia, 103

Questi non ciberà terra nè peltro,
ma sapienza, amore e virtute,
e sua nazion sarà tra Feltro e Feltro. 105

Di quella umile Halia fia salute
per cui mori la vergine Cammilla,
Eurialo e Turno e Niso di ferute. 108

Dara

È
d

t
G
éd

L

S iaa

SE RÓ

Z E PRa dS
' h Da "O: .".;ïv y