INFERN. CANT PRIMER 1I

 

S'esqueia el temps de desvetllar-se el dia,
i el sol amb els estels feia camí,

39 — - que eren amb ell, quan tota l'harmonia
d'aquell encis mogué l'Amor divi,
i tot, així, a ben esperar m'inclina
4e — d'aquella fera de pelatge fi:
l'estació i la gràcia matutina.
Mes, la sobtada vista d'un lleo.
45 amb torb d'esverament m'arremolina.
Semblava contra mi portar el braó,
amb el cap alt, i amb ràbia famolenca,
48 — i fent fins l'aire tremolar de por.
I amb ell veia una lloba escardalenca
que, ganuda de tall i d'escorrim,
51 a molts fa temps que en la misèria esllenca.
La lloba va tornar-me el cor tan prim,
àmb la por que escòpia de la vista,
- BA que ja desesperava pujar al cim.
I com aquell que molt diner conquista,
si li arriba-la pèrdua d'un plegat,
87 només és bo per ais i cara trista,
així em tenia tot acorralat
la lloba, i lentament a mi vénia,
60 i em reculava al bosc del sol callat.
Temp' era dal principio del mattino, Ed una lupa, che di tutte brame
e-l sol montava 'n su con quelle stelle sembiava carca nella sua magrezza,
4 Ch' eran con lui quando l'amor divino e molte genti fè già viver grame, 8
mosse di prima quelle cose belle, questa mi porse tanta di gravezza
si ch' a bene sperar m' era cagione con la,paura ch' uscia di súa vista,
4s di quella fera alla gaetta pelle ch 'io-perdei la speranza dell' altezza. 54
l'ora del tempo e la dolce stagione: E qual è quei che volontieri acquista,
ma non si che paura non mi desse. e giugne 'l tempo che perder lo face,
4s la vista che m' apparve d'un leone. che'n tutt' i suoi pensier piange e s'attrista: 4,
Questi parea che contra me venesse tal mi fece la bestia sanza pace,
— Conla test' alta e con rabbiosa fame, che, venendomi incontro, a póco a poco
4 Si che parea che l' sere ne temessé. mi ripigneva là dove 'I sol tace. 60

Cm

E Ear EE Era

5
:
É
i
i
:

PT Z E
E G lo déa